La presència del cavall està ben documentada a Ullastret per diverses restes òssies i dents recuperades a l’Illa d’en Reixac.
Tot i no formar part de la dieta habitual, el consum esporàdic d’aquesta espècie està documentat a partir d’algunes traces de consum (talls i impactes sobre els ossos). Més enllà d’animal de treball, i consum esporàdic, la importància del cavall en el plànol simbòlic queda ben testimoniada a Ullastret. Les excavacions de 2007 a Gou Batlle van descobrir una sitja on hi havia les restes de dos cavalls, un ase i un boví, disposats entre abundantsmaterials ceràmics. Els animals estaven desarticulats, i només van aparèixer algunes parts anatòmiques seleccionades. El conjunt data de la primera meitat del segle IV aC (-375/-350).
Contingut elaborat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret i Dra. Sílvia Valenzuela del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Sheffield.
Els animals no estan sencers, però els ossos sí, fet que indica que hi va haver una voluntat manifesta de no trencar-los. Una excepció és el cavall número 2, on es van observar impactes de tall longitudinals a les vèrtebres lumbars. Aquests impactes probablement es van produir per poder separar la pelvis i la pota de darrera respecte la columna vertebral.