El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret és el més gran de Catalunya i, juntament amb el veí poblat de l’Illa d’en Reixac, conformaren una única i autèntica ciutat. Aquesta va ser la capital de la tribu ibèrica que els autors antics van anomenar indigets.
Al jaciment s'han trobat restes d'ocupació humana ocasional d'època calcolítica però el primer assentament amb continuïtat va ser un poblat d'inicis de l'edat del ferro, concretament del darrer quart del segle VII aC, del que només es coneixen els materials arqueològics.
El primer poblat ibèric data de la primera meitat del segle VI aC i a la segona meitat d'aquest segle es va fortificar amb una potent muralla reforçada per set grans torres. A la primera meitat del segle IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar la superfície emmurallada. La seva organització urbana és pròpia d'un oppidum, un recinte fortificat en altura, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del terreny.
El poblat va experimentar diverses fases de reurbanització, de les quals la més ben coneguda és la corresponent al moment d'ampliació de la muralla, que va comportar una important obra de condicionament amb la qual es van habilitar fins a tres terrasses per a implantar nous barris i construir diverses grans cases, pertanyents a famílies aristocràtiques. També es coneixen diverses obres públiques importants, com els temples i les cisternes, exponent de la complexa organització social de la comunitat. El poblat dominava un ampli territori del qual n'explotava els recursos econòmics, especialment l'agricultura i la ramaderia, però també les mines a cel obert i les pedreres. Comerciaven amb les comunitats indígenes properes i, a través de l’assentament grec d'Empúries, amb grecs i feniciopúnics.
Amb l'arribada dels romans a la península Ibèrica, durant la Segona Guerra Púnica, es va iniciar un procés de transformació en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, conduint a l'abandonament forçat del lloc a finals del segle III o inicis del segle II aC.
En època carolíngia, gairebé mil anys després de l’abandonament de la ciutat, es va construir un castell a la part alta del turó, del que es conserven restes de la muralla i les torres. Sobre les restes d’aquest castell, que es data de la segona meitat del segle VIII i que fou abandonat cap a mitjan/segona meitat del segle X, es va construir una església dedicada a Sant Andreu, que ja apareix documentada a finals del segle XIII.
El conjunt ibèric d'Ullastret està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i forma part de la Ruta dels Ibers.
