Els intercanvis comercials realitzats amb el món colonial d’origen Mediterrani, s'evidencien per l'arribada als poblats ibèrics de productes de l'àrea grega, púnica, de la península Itàlica i fins i tot del món celta. Eren productes de caire alimentari (vi, oli...), dels que s'han conservat els recipients en els que eren transportats (àmfores), així com objectes de luxe com vaixelles, joies, teixits... A canvi, els indígenes oferien els seus excedents de cereal i les seves matèries primeres (metalls, pells, sal, mel...). També s'ha constatat el comerç a petita escala entre el propi món indígena.
La moneda arriba al Mediterrani nord-occidental a través dels grecs. Al nord-est de la península Ibèrica les primeres encunyacions van ser els divisors emporitans del segle IV aC i, a partir d'aquest segle o el següent, Emporion i Rhode comencen a emetre dracmes.
A la ciutat ibèrica d’Ullastret, les monedes més antigues que s'han trobat són les dracmes emporitanes i una de Rhode. A més a més, s'han trobat emissions púniques d'Eivissa i Cartago, d'altres ibèriques de diverses procedències, i algunes monedes d'època romana.
