L'economia dels pobles ibers es basava en dues activitats primàries: l’agricultura extensiva i la ramaderia. Juntament a aquestes activitats, també s’ha de considerar la pesca, la cacera, la recol·lecció de fruits silvestres, l’explotació forestal, la mineria, la metal·lúrgia i l’explotació de les pedreres.
L'Empordà, juntament amb la plana de Lleida, van ser dues zones considerades com a grans productores de cereals. Les eines agrícoles conservades corresponen a una agricultura molt desenvolupada. Les restes de llavors carbonitzades trobades en els assentaments d’Ullastret demostren la importància d'aquest cultiu del cereal, especialment de l'ordi vestit. També es va conrear blat, midó de blat i mill. El gra era emmagatzemat en sitges, en grans recipients ceràmics i en àmfores. Aquestes últimes també es feien servir per al transport. Per moldre el gra es feien servir molins de vaivé i de rotació.
La segona activitat econòmica en importància era la ramaderia. Constituïa una aportació important a la dieta alimentària, tot i que no estava a l’abast de tothom. A més, també s’ha de tenir en compte que proporcionava matèries primeres com la llana, les pells o els ossos i les banyes, que es feien servir com a matèria prima per fabricar diversos tipus d’estris. La majoria d'ossos animals que s'han trobat a les excavacions són d'ovicaprí, de porc, de boví i, en menor quantitat, de cavall i gos.
