Aquesta excepcional arma procedeix del poblat fortificat de plana de l’Illa d’en Reixac, que junt amb l’oppidum del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà), formen el conjunt d’hàbitat més important de Catalunya en època ibèrica. Està composta per una espasa de La Tène dins la seva beina, que es van trobar durant l’excavació d’una sala d’ofrenes o espai de culte domèstic d’un gran edifici de caràcter aristocràtic d’aquest jaciment, en el qual va aparèixer acompanyada de restes d’una calota cranial i de dues mandíbules humanes, així com d’un important conjunt ceràmic, i diversos dipòsits rituals de fauna.
Dibuix: J. Sagrera
L’objecte, abans de ser dipositat a la sala d’ofrenes, va ser sotmès a un complex procés de perforació, mitjançant el qual es va produir un forat que el travessa per inutilitzar-lo, i que tal vegada hauria estat aprofitat per penjar-lo del sostre de la sala.
A Ullastret la troballa d’espases de La Tène associades a restes cranials humanes, datades generalment en el s. III aC, és un fet recurrent, i mostra les relacions d’aquesta zona del món ibèric amb les poblacions celtes transpirinenques. Aquests objectes s’han descobert en espais públics, vora la muralla, en eixos viaris dels jaciments, o en patis de les grans cases aristocràtiques, en els que haurien estat exposats, o formant part de dipòsits rituals.
En aquest dibuix es representa un guerrer ibèric del nord-est de Catalunya, amb panòplia formada per una espasa de tipus La Tène dintre de la seva beina, ambdues peces de ferro, penjades de la cintura; llança de fusta amb punta i guaspa de ferro; escut ovalat amb umbó d’”ales de papallona”, també de ferro, i casc metàl·lic de tipus Montefortino.
La restauració d’aquesta important arma es va realitzar en el laboratori del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona en dues etapes. En una primera es va efectuar la neteja bàsica de l’objecte arran de la seva troballa l’any 1993. L’any 2010, davant la intenció de procedir a la seva restauració definitiva, i atesa la necessitat d’obtenir una informació el més exhaustiva possible de l’estat de conservació real de l’objecte abans de restaurar-lo, es va demanar la col·laboració del servei de radiologia del Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat, per la realització de radiografies de tot un lot d’armes d’època ibèrica del Museu d’Arqueologia de Catalunya –Ullastret (de les que únicament hi ha hagut ocasió de restaurar-ne dues) i que ha propiciat la col·laboració del laboratori de restauració del MAC-Girona, el laboratori d’arqueometal·lúrgia del MAC- Barcelona i el servei de radiologia del CRBMC.
A l’hora d’afrontar la restauració d’aquests objectes, el MAC Girona es va plantejar la importància d’efectuar uns estudis previs que aportessin major coneixement i ajudessin a determinar la metodologia de la intervenció i de la neteja (acció de per si molt dificultosa i arriscada, però que s'agreuja en aquests casos en que no coneixem l'abast de les patologies). Es valorà la radiografia com la tècnica que aportaria major informació, donat que l’estat en que es presenten les peces és el propi dels metalls apareguts en context arqueològic, coberts de concrecions i productes de corrosió que oculten la superfície de l’objecte i que poden emmascarar aplics, detalls, decoracions, etc. A això cal sumar que moltes d’elles presenten reintegracions dutes a terme en restauracions antigues i que una inspecció visual permet advertir, però no reconèixer amb exactitud.
La tècnica dels raigs X es basa en recollir en una planxa radiogràfica la imatge obtinguda després d’incidir amb aquesta radiació un objecte, que és traspassat segons la longitud d’ona de la radiació emesa, el número atòmic dels materials, i el gruix de l’objecte i els elements que el composen. L’anàlisi de la placa radiogràfica permet obtenir informació sobre l’estat de conservació de l’objecte, detectar zones mineralitzades, esquerdes, fissures, trencaments i pèrdues, alhora que permet obtenir indicis relatius als processos de fabricació, descobrir aplics o elements decoratius, i detectar l’abast de les reintegracions antigues.
L’estudi de les imatges radiogràfiques efectuades pel CRBMC, representa una valuosa ajuda doncs permet plantejar amb major seguretat la metodologia de restauració i ajustar les variables del mètode de treball, dut a terme al Laboratori de Restauració del MAC Girona, i que es plantejà bàsicament segons una neteja amb mitjans mecànics, un tractament d’inhibició de la corrosió i una capa de protecció superficial.
