Puig de Sant Andreu

El jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu va ser descobert a inicis dels anys trenta del segle passat encara que, per diferents motius, no es varen iniciar intervencions arqueològiques fins l’any 1947. En aquest sentit, el principal element que es va posar al descobert durant aquests primers anys d’excavacions fou un tram important de la muralla que protegia l’assentament per la banda occidental.

El primer assentament amb continuïtat que va haver-hi en aquest turó, però, va ser un poblat d'inicis de l'edat del Ferro, establert en el darrer quart del segle VII aC, del qual se'n coneixen bàsicament els materials. El poblat ibèric es comença a construir a la segona meitat del segle VI aC i la primera fortificació data, molt probablement, de les darreries d’aquest segle. Més endavant, a la primer meitat del segle IV aC, aquest recinte experimentarà una important reforma. En aquest moment s’amplia l’assentament de forma considerable, amb la construcció d’un nou perímetre emmurallat que va incorporar la zona nord i el vessant oriental del turó. Algunes intervencions de recerca arqueològica recents, basades en prospeccions geofísiques i en sondejos puntuals, han permès documentar també l’existència d’un monumental fossat defensiu, excavat enterament al substrat rocós, que transcorre en paral·lel al traçat occidental de la muralla que constitueix el sector més vulnerable de tot el recinte murat.

Amb l'arribada dels romans a la zona, en el context de la Segona Guerra Púnica, es va iniciar un procés de transformació en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori que va portar a l'abandonament forçat de l'indret a finals del segle III o inicis del segle II aC.

Durada de la visita: 60 minuts