Des de la prehistòria recent, la petita elevació on s’instal·larà l’assentament iber ja era una illa enmig d’un estany que s’alimentava, fonamentalment, amb les aigües procedents del riu Daró que aleshores era molt més cabalós que a l’actualitat. Aquesta llacuna va ser dessecada a la segona meitat del segle XIX per tal de convertir els terrenys en camps de conreu. Des de llavors, en determinades ocasions, ha recuperat la seva aparença original com a conseqüència d’episodis de pluja continuats i abundants.
L’assentament iber va ser descobert durant els anys seixanta del segle passat i només s’ha excavat una petita part. No obstant, l’any 2012 es va poder fer un estudi geofísic del terreny, amb un equip d’especialistes internacional, que va permetre obtenir una visió de conjunt de les restes que queden encara per desenterrar. En total, s’ha pogut estimar que aquesta part de la ciutat ibèrica d’Ullastret ocupava unes 5 hectàrees de superfície i, malgrat que disposava d’una defensa natural amb l’estany que l’envoltava, va estar encerclada per una potent muralla de més de 3 metres d’amplada.
Per poder accedir al lloc els ibers varen realitzar un gran obra mitjançant l’aportació de milers de metres cúbics de terra per construir un istme artificial que permetia connectar, per via terrestre, l’assentament iber amb un camí, dit en època moderna d’Empúries, que encara avui en dia conserva una part important del seu traçat. Des d’aquest camí, cap al nord, es podia accedir a la necròpolis del Puig de Serra i, uns quilòmetres més enllà, a l’assentament grec d’Empúries. Cap al sud es podia accedir a l’altra part de la ciutat, el Puig de Sant Andreu, i a les zones d’explotació agrícola així com als espais de producció metal·lúrgica ubicats a l’exterior del recinte emmurallat.
Només visites concertades.